Hui em pose un poc filòsof jo... igual es part de la vocació... Hi han algunes coses de les que haig d'estar agraït a Déu i a les persones que les han fetes possibles: una de les més grans és aquella ocorrència de ma mare de apuntar al seu fill a música, ja fa... bff: qué dir de la música ara mateix? Tot i més. Els cientifics ja han demostrat tot lo que ajuda al desenvolupament psicomotriu o a la inteligència... però non solum: a nivell emocional i de sentiments, la possibilitat de coneixer companys d'atril que poden ser molt més que això... hi ha certes emocions que només amb la música podem arribar a sentir...
I parlant d'emocions, hui acaben 10 dies plens d'emocions i de música amb el Cor Jove Nacional de Catalunya #cjnc, amb el suport del Moviment Coral Català. Gràcies . Gràcies a tots els companys que ho heu fet possible: gràcies a vosaltres he pogut gaudir de la música com mai, a pesar de no arrivar-vos ni a la sola de la sabates. Qui més i qui menys teniu un grau superior de música, i que dir que, a més, una veu increïble. Aquell diumenge al matí en que, quasi de casualitat, corrent i a última hora (com sempre ) em vaig presentar a unes proves allà a l'ESMUC mai haguera pensat que la cosa acabara siguent com ha sigut. I no només per la qualitat dels músics i de la música que hem fet (inclòs també els #kayutatxu, perquè no; gràcies al mestre Xavier Puig Ortiz, al mestre V. Miskinis i al mestre Salvador Parron), sinò per la qualitat de cadascún dels companys, que ja no són només això, com altres també han dit, som ja una familia, i això no es fàcil de conseguir. Tal volta siga per ser músics: igual som un tipus "especial" de persones, segurament, però tots, siga pel que siga, ho puc dir: sóu magnifics, i ha estat un vertader plaer passar pel vostre costat estos 10 dies, i espere que no només estos... Gràcies. Ha estat un vertader plaer fer música amb tots i cadascún de vosaltres, i espere que no siga la última vegada.
El Cor Jove Nacional de Catalunya és un projecte acabat d'estrenar i no sabem com continaurà. Però per a la història de la música i del cant coral de Catalunya, l'estiu del 2013 ha quedat marcadat com una data clau. I sobretot, per a la meua vida. No ho oblidaré mai: cada volta que senta, encara que no sigui la nostra grabació, la Sardana de les Monges (E. Morera) o el Comiat de l'Anima (C. Taltabull) o també el Night (V. Miskinis) pensaré en vosaltres, en tots i cadascún. Només escrivint açò ja m'emocione, imagineu cada volta que hem cantat i només escoltant... De nou, gràcies.
Espere que no siga el final: espere que pugam ajuntar-nos per seguir fent música i per seguir fent pinya (amb els peus a terra, eh), en altres cors o, ja m'agradaria, també amb el nostre #cjnc.
Gràcies.
Ja sento no ser tan xarraor com per a dir totes aquestes coses cara a cara, però quan em pose a escriure em flueixen més les idees... que hi anem a fer, un que és aixina... Per això mateix no volia deixar de dir, al menys per escrit, tot el que he sentit durant estos escassos 10 dies en temps, però llargs en emocions. No sé si ho llegireu tot (han fluït les idees, i tant que han fluït... es nota que anava per a fer sermons ), però havia d'escriure-ho. Donada la altura de la resta de vosaltres, i si hi ha nous aspirants per a l'any que vé, no sé si tindré més oportunitats, però puc dir, amb orgull que he format part de la històrica primera promoció del COR JOVE NACIONAL DE CATALUNYA, junt a 31 músics excepcionals i millors persones. Gràcies.
També s'ha dit ja, però, per suposat, açò no ha d'acabar aquí: ja espere una pròxima retrobada, com siga i on siga, per continuar, com l'abadesa dient: "Balleu!! Baaaaaalleu!!!"
Gràcies: Molta sort en els projectes de tots vosaltres i fins a que ens tornem (pronte) a creuar....
(P.D.: Un enllaç per a demà de matí, dedicat en especial a Joan Mas Soler, Joan Casas Roma, Eloi Fort i també Marcel Ortega i Martí i Ori-Olé Tio la Vara :p
— amb Berta Lunes Pulido i 19 més a Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario